sábado, julio 14

Xuixo, xuxo, xuixu, xuxu, suso, susú, chucho. La historia oculta (II)

Como ya nos indicó Tiriti en su entrada del Xuixo de Can Castelló y tal como nos indican varias amigas en el feisbuc, al delicioso tesoro relleno de crema también se le llama xut (Reus) y pepito de crema. Si alguno de vosotros sabe algún otro nombre, bienvenido sea. A Tiriti va dedicada esta segunda parte, por los buenos ratos que nos hace pasar con sus anécdotas y sus historias de mujeres "ben bones".

Tal como comentábamos en el primer artículo, durante la Guerra del Francés, los chuchos jugaron un papel muy importante y desconocido por los historiadores especialistas en el tema. Desconocido hasta el descubrimiento de estos valiosos documentos que, junto a cientos más, estaban ocultos y fueron hallados por casualidad en un zulo del Archivo Municipal de Girona por Carles Vivó

Así pues, os transcribimos la secreta historia de las mujeres de Girona que formaron la "Companyia de Santa Bàrbara" con el objeto de ayudar a los defensores de la ciudad que estaba asediada por los ejércitos napoleónicos. Os recordamos que transcribimos literalmente del catalán con el objeto de respetar al máximo la veracidad y autenticidad de los textos de aquella época:

"Les dones de la Companyia de Santa Bàrbara, tant aviat feien d'infermeres com de missatgeres, i proporcionaven consols tant morals com físics als heroics defensors.

Durant el setge, mancaven metalls per embolcallar les bombes, i les dones gironines varen tenir una idea genial: fer xuixos explosius! Una vegada feta la pasta i cuita, en comptes de farcir-la de crema, la farcien de pólvora i hi posaven una curta metxa. Després, anaven a la part de la muralla per on intentaven pujar els soldats francesos i començaven una comèdia eròtica tot fent posturetes i jugant amb l'aspecte fàl.lic dels xuixos, que llepaven amorosament.

Els francesos acudien com mosques sota la muralla per veure l'espectacle. I quan estaven més embaladits, esmaperduts i favagirats, les dones de la Companyia de Santa Bàrbara encenien les metxes i llençaven els xuixos explosius sobre els desprevinguts assetjadors. La mortalitat va ser tan forta que es va aconseguir retardar molt la derrota de les tropes defensores de Girona.

Des d'aquells morbosos fets, a aquelles dones se les anomena "heroïnes de Santa Bàrbara" sense que ningú no hagi fet públic els veritables mèrits de les defensores de la ciutat en la seva tasca d'escalfabraguetes homicides, encara que mogudes, això sí, per motius altament patriòtics."

Dibujo de Carles Vivó, 1992

No hay comentarios:

Publicar un comentario