martes, julio 17

Xuixo, xuxo, xuixu, xuxu, suso, susú, chucho. La historia oculta (III)

De los documentos ocultos en un oscuro zulo de los Archivos Municipales de Girona, hemos transcrito el pícaro estornudo que dio origen a los Xuixos de Girona y el gran interés que tuvo el chucho de crema en la propia historia militar de Girona.

Pero los pergaminos que descubrió casualmente Carles Vivó, todavía nos traen una tercera historia mucho más impactante respecto a la intervención del Xuixo en la historia literaria de la ciudad. En unos Juegos Florales celebrados en el Teatro Municipal, se otorgaron los premios "Englantina d'Or" y "Viola de Plata". El máximo galardón, "Flor Natural", fue concedido por el jurado al eximio poeta Dionís Siforell d'Estropinyà. Todos los hechos sucedidos tras tal magno evento que reunía a la sociedad catalana quedaron ocultos con el objetivo de salvaguardar a tal excelsas personalidades de la vergüenza y el escarnio público. 

"El poeta, que donava el braç a la bonica reina de la festa, va travessat el teatre fins el Saló de Descans, on es va servir un refrigeri. I heus aquí que una de les peces del refrigeri eren els típics xuixos. I per primera i única vegada en tota la història de la pastisseria gironina, i per un imperdonable oblit d'un aprenent inepte, la crema dels xuixos va quedar afectada de salmonel.la.

El resultat va ser fulminant. Primer, petits rebomboris de ventre i lleus ventositats. Després, ganyotes i vents pudents. Finalment, corredisses. Els lavabos varen quedar immediatament col.lapsats i les urgències apremiants no permetien l'espera. Els senyors s'abaixaven els pantalons del seus jaqués i feien les aigualides evacuacions per les escales i la platea del Municipal.

Dibujo de Carles Vivó, 1992
Les senyores, amagant les interioritats sota les immenses faldilles dels seus vestits de gala, emplenaven les llotges de la merda més delicada i fina de la ciutat. L'alcalde i els regidors varen escapolir-se pel corredor secret que comunica el teatre amb l'alcaldia però, sense poder anar més lluny, varen descarregar al despatx del senyor alcalde.

Un dolç tuf, una boirina de senyorial pudor, surava pel Teatre Municipal amb tanta intensitat que fins i tot les mosques perdien el coneixement. Quan tot va acabar, es va fer un pacte de silenci i el fet va desaparèixer de la historia oficial. El teatre va ser netejat a fons, des dels camerinos fins al galliner.

Tot i això, unes setmanes més tard, en començar de nou les representacions, l'apuntador es va trobar a la seva cadira, sota la petxina de l'escenari, una ja resseca tifarada. Al costat, rebregat i emmerdat, el paper amb què s'havia eixugat els darreres un poeta injustament no premiat en els Jocs Florals, un full de paper de seda escrit amb tinta violeta que contenia l'Oda a les floretes del jardí perfumat en un capvespre melangiós."

No creo que la mayoría de nuestras señorías tenga un paladar merecedor de catar los deliciosos Xuixos de Girona. En todo caso, sería genial repetir las escatológicas escenas, relatadas por Carles Vivó, en el hemiciclo del Congreso de los Diputados después que sus señorías desayunaran estos deliciosos cereales yanquis, que ya puestos en materia os recordamos que su inventor, el Dr. John Harvey Kellogg, era un gran aficionado a los enemas.

fuente: facebook

2 comentarios:

  1. cómo es posible escribir una historia del xuxo en tres entregas, y a cual más documentada? Miedo me da sólo de pensar en que te metas a hablar del milhojas (y de las legumbres, ya ni te cuento). Esto es una perversión :-)

    ResponderEliminar
  2. Ya sabes amigo, como dice un galego canalla de esos que cantan y fuman, hay que profundizar en los temas, no hay que quedarse en la superficie, y mira... uno tira del hilo y se encuentra documentación secreta junto a la mesilla de noche ;-)
    Pervirtámonos pues. Aperta.

    ResponderEliminar